Dissabte, 5 de maig de 2012
En aquesta sessió vam experimentar amb diversos estils del fotomuntatge, partint del seus inicis al dadà, explorant els jocs del surrealisme i iniciant-nos a la vessant més conceptual i contemporània.
Es va treballar amb collage sobre fotografies impreses, tot cercant la polidesa en la factura, que donés dignitat a l’obra, i apropés l’aspecte als fotomuntatges originals.
1. El fotomuntatge dadà de Hannah Höch: En aquest exercici vam treballar la tècnica de desestructuració i reconstrucció de les imatges, pròpia de l’artista alemanya: per mitjà de les paròdies i del trencament dels codis de representació es denuncien i ridiculitzen les convencions socials. El caràcter iconoclasta i la llibertat creativa de la seva manera de fer resultaren molt fructífers i plaents: es van crear un munt d’obres amb els mitjans diversos que teníem a l’abast.
2. El fotomuntatge surrealista de Grete Stern i Georges Hugnet: En aquest exercici s’havia de fer una exploració de les imatges de què disposàvem per trobar sentits irracionals amb què composar un collage, i crear una poètica en la juxtaposició de l’incoherent.
Grete Stern ens plantejava una dificultat: la acurada tècnica dels seus fotomuntatges era difícilment assolible als nostres collages. Tot i així vam cercar la bellesa del seu món oníric, amb una cura especial en retallar i enganxar les composicions.
L’obra de Georges Hugnet va servir per explorar l’irracional al voltant de l’erotisme del cos femení: emprant la fragmentació i la juxtaposició, es provoca un xoc sensual i s’aconsegueix desarmar la mirada lògica de l’espectador.
3. El fotomuntatge conceptual de John Stezaker: Continuàrem amb l’exploració de les associacions lliures des d’una perspectiva més conceptual. Aquest artista anglès juga amb la intersecció de retrats i paisatges, tot buscant una similitud formal que desferma quelcom inquietant.
L’ús de fotografies en blanc i negre d’actors antics de Hollywood, així com de paisatges convencionals, reforça una estètica ambigua, més pròpia de l’art contemporani.
Es va fer palesa la dificultat de trobar aquestes associacions amb les imatges que teníem, però ens vam iniciar al caire conceptual, present a bona part de l’art del nostre temps.