sessió 9 – inici al paisatge

Dissabte 11 de JUNY – 5h de la tarda
Tema de la sessió: Inici al paisatge
A partir de tres pintors moderns abordem la composició i el color

Exercicis

1. Exercici sobre William Turner
Vam proposar la composició d’un paisatge, esboçat amb espècies sobre un plat quadrat, tenint com a referent algunes de les pintures més abstractes d’aquest pintor. Això és feia servir de model per a pintar el paisatge amb aquarel·les.
El paisatge es construia amb tres plans de colors, sobre el que s’afegian petits detalls, amb una paleta de tons limitada a les gammes de l’ocre, l’ombra i les terres.
Es pintava en dos fases: primer amb tons suaus, de dalt a baix, en aquarel·la aigualida. I es tornava a pintar en aquest sentit, pujant els tons amb guaix, jugant amb pinzellades indefinides i les barreges del color que crea l’aigua.
Aquest exercici buscava abordar l’esència del paisatge: l’horitzontalitat, e iniciar el joc del color per representar la llum i la profunditat.

2. Exercici sobre Georgia O’Keefe
Per aprendre una altra manera de representar el paisatge vam proposar fer unes composicions a l’estil d’aquesta artista.
També vam fer servir el mètode de composar prèviament sobre un plat, ara amb sorra tenyida de colors primaris i secundaris.
Els paisatges d’aquesta artista juguen amb les línies corbes i concèntriques, que representen l’alba o la posta del sol.
Es pintava primer amb les pintures que havien servit per tenyir la sorra, en bandes amples, molt properes, i pinzellades llargues.
Desprès es reafirmava el color amb guaix, acabant de dibuixar la composició.
I per últim, se li donava una certa ombra, que reforcés l’efecte de profunditat, allujant-se de l’aire abstracte que prenia al començament.
Amb els colors vius ens preparàvem per al següent exercici.

3. Exercici sobre Emil Nolde
En aquest exercici es va treballar sense model previ; vam decidir improvisar sobre el tema del paisatge, tenint com a referent les pintures coloristes de Nolde.
Seguíem el procés de pintura de l’exercici de Turner, però ara intentant trencar l’horitzontalitat, i jugant amb uns colors que no representen una llum naturalista, sinó una de subjectiva i alterada.
És interessant observar que l’ús de colors molt purs aconsegueix trencar la jerarquia dels elements del paisatge.
El fet d’improvisar amb el pinzell ple de pintura motiva a jugar amb els colors i la matèria, i obre portes a formes d’expressió més lliures.
A partir d’aquest exercici treballarem en una propera sessió de pintura al natural, per desenvolupar més en profunditat aquest tema.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s